Sopar maridatge Caves Perelada

Aquest post arriba amb retard, i no només perquè l'esdeveniment en qüestió va tenir lloc l'1 de Març, sinó perquè a l'organitzador li dec unes línies des de fa temps.

Salvador Boada és el xef propietari del Restaurant Diagonal, un restaurant familiar situat al poble costaner de Pineda de Mar, a la Costa de Barcelona. En un poble com aquest al comerç i la restauració li és complicat sobreviure, però Salva ha sabut buscar alternatives per fer la seva oferta més atraient.
La seva cuina de mercat és de base tradicional catalana, encara que a la carta també es poden trobar plats molt actuals. Personalment destaco els arrossos, que al meu parer els broda, ja siguin secs, melosos o caldosos. Tots m?agraden.

Fora de carta, les diferents propostes que ofereix el Restaurant Diagonal van des de les Jornades Gastronòmiques, dedicades al bacallà, a l'arròs oa la tardor gastronòmica, fins a sopars de singles, festes privades o la que avui protagonitza el post, els sopars maridatge.
Aquesta darrera proposició és tota una temptació per als amants de la cuina sincera i del món del vi.

El maridatge que va oferir el primer de març es realitzava en col·laboració amb Caves Perelada, i començava amb una Crema d'escamarlans molt saborosa i agradablement intensa, per a la qual es va triar un Cigonys blanc 2010, un Empordà elaborat amb Macabeu i Sauvignon blanc la frescor del qual combinava a la perfecció. Al nas té notes herbàcies i fruiters, ia la boca és un vi amable amb un toc àcid compensat.

A continuació, un dels ingredients complicats de maridar, la carxofa, encara que en aquesta versió juga l'agudesa del xef que l'omple de brandada de bacallà i l'acompanya d'un cremós rissotto. Per a l'ocasió un cabernet sauvignon rosat 2010, un monovarietal molt llaminer, amb notes de fruita, fresc i molt aromàtic.

El següent plat, “Suprema de llobarro amb concassé de tomàquet sobre llit d'albergínia”, és una opció, al meu parer, una mica arriscada per a una ocasió com aquesta en què han de sortir tants plats alhora. La unió d'ingredients estava molt encertada però el peix, pel meu gust, estava una mica fet, encara que he de dir que cada cop m'agrada més cru. El maridatge es realitzava amb un Cava Brut Nature Vintage 2008, lleugerament afruitat i subtil, encara que amb un final una mica sec.

Els medallons de vedella amb tempura de verduretes i espàrrecs verds” estaven sublims, molt sucosos i es desfeien. Els acompanyava un negre Finca Espolla 2008, elaborat amb un cupatge de raïm monastrell i sirah. Intens alhora que fresc, amb un agradable gust de fruita madura i de final marcat pels tanins.

El final dolç el va posar una mousse de crema catalana, una excel·lent opció per al vi escollit per a les postres, el Garnatxa de l’Empordà. S'elabora amb garnatxa negra majoritàriament i amb una mica de garnatxa blanca. És un vi olorós i dolç, amb notes de fruita seca.

Un sopar apetitós, vins ben escollits i bona companyia. Què més es pot demanar? Doncs una relació qualitat-preu excepcional i un servei atent i amable